dimecres, 18 de juliol de 2012

Ens obrim una mica...

"Jo crec que les malalties mentals no són tan visibles com les malalties físiques i a mi em va costar de fer-me conscient de què realment necessito la medicació per estar estable.
Anar al psiquiatra també m'ajuda molt ja que li puc explicar les meves preocupacions, dubtes i ell me'ls explica i me'ls aclareix.
També és molt important el suport de les persones que més m'estimo,dels monitors, dels professionals, dels amics i de la gent que està al meu voltant.
Al Prelaboral m'estic preparant per poder tornar a treballar i allí m'hi sento molt estimada i acompanyada i em fan un seguiment personalitzat i m'ajuden sempre que convé.
Allí he descobert que puc fer moltes coses que no m'hauria imaginat mai com aprendre un paper de l'obra "A ca la modista", faig d'Emilia, treure paper de l'habitació amb aigua i sabó i també altres coses que em van ensenyant les monitores.
Els vull agrair la paciència i dedicació que hi posen i que em posen a les mans un ventall de possibilitats d'activitats que podem fer com el concurs de fotografia, el concurs de poesia, el curs de Prospect a Lleida, la trobada de famílies, entre altres coses.
Sempre que estic angoixada sé que puc parlar amb les monitores i elles m'escolten i m'aconsellen i m'ajuden.
Algunes tardes durant la setmana i els caps de setmana que em quedo a Tàrrega, ja que hi ha caps de setmana que vaig a Térmens a veure al pare, estic a Airecel un club social amb persones amb malaltia mental on realitzem diferents activitats i els caps de setmana realitzem sortides com anar al cinema,visitar pobles, entre altres.
Això em distreu i m'agrada molt.
Reconec que hi ha moments que m'he d'esforçar més per realitzar les coses, he de tenir més voluntat i he de lluitar i superar-me a mi mateixa per poder continuar endavant.
Penso que aquest esforç em val la pena ja que després té la seva recompensa o si més no penso que no hi perdo res per intentar-ho.
El més important per mi és no perdre l'esperança per poder aconseguir el que em proposi i que es faci realitat.
El més important per mi és pensar en positiu.
Jo vaig estudiar administratiu però he descobert que el que realment a mi m'agrada és monitora de menjador que és del que vull treballar perquè m'agrada molt els nens,ajudar-los en el que necessitin,jugar amb ells i m'agraden perquè són molt espontanis i m'aporten moltes satisfaccions personals.
M'agrada molt el treball perquè és un treball en què tens un contacte directe amb les persones i és molt humà i m'omple molt.
Una malaltia mental amb la medicació i posant-hi de la meva part per normalitzar-la és com una malaltia més.
Penso que s'ha de lluitar perquè els somnis que tinc o metes esdevinguin realitat."

Aquest és el text que ha escrit la Pilar Llobera, que fa uns quans anys que és sòcia d'Airecel.
A la Pilar li agrada escoltar música que no sigui molt electrònica, llegir, sortir amb els amics, anar a Termens, viatjar, escriure i no li agrada gens Jugar a Bitlles!!!!


Cap comentari: