dimarts, 9 de desembre del 2008

Estic trist

Estic trist, si, molt trist. M'acaben d'informar que el meu ordinador portàtil, N'Armada 1500cc, és ferit de mort. Tal com ho sentiu. La ferida rebuda en la darrera batalla, en territori segarrenc, ha estat cabdal per aquest desenllaç. Diuen, si el fred d'aquelles contrades, si la humitat, la falta de carinyo i de no estar-hi gaire a sobre, n'han estat les causes. Els símptomes són els següents: línies verticals de diferents colors, molt estretes que apareixen i desapareixen, la imatge que es contrau o s'eixampla segons el moviment de va i ve de la pantalla... Es tracta doncs d'un problema de contacte, vés a saber on, que acabarà, segons l'especialista informàtic Ramon Oromí, amb la vida del meu company. Ja ho veuen (que diria aquell), els aparells també tenen problemes de contacte, talment com les persones.

En Ramon, l'especialista, que sap com tractar el dol i hi té la mà trencada, m'ha recomanat que parli amb el Museu del Blat i la Pagesia de Cervera, que pensa que potser me l'acceptarien com a estri antic de pagès, (el molt bandarra, fent llenya de l'arbre caigut) i jo, de bona fe me l'he cregut. No descriuré la cara que se'ls ha quedat quan m'han vist arribar amb l'estri i els fet la proposta. Ara que ho penso, he notat com si entre ells se n'estiguessin enfotent de mi, (però bona gent, això si). Mireu, m'han aconsellat que anés al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), i que si aconsegueixo mantenir l'aparell en l'estat que els he descrit anteriorment, i al capdamunt d'un pedestalet potser me l'acceptarien. Diuen que s'hi ha deixat veure algun Spectrum, i que fan molta patxoca, essent dignes d'admiració sobretot per part del públic més imbècil.

Per acabar bé, penso que resistiré amb el meu Armada 1500 cc mentre em permeti d'escriure i expressar-me, i quan dirà prou, l'especialista Ramon de bon grat m'adreçarà a un bon establiment pel recanvi (llei de vida) del meu ordinador.

dimarts, 11 de novembre del 2008

Escapada a Madrid

Sona el despertador, són les set del matí i sense mandra em llevo disposat a viatjar cap a Madrid amb l'AVE, passant per Lleida. Intento gaudir de cada instant doncs no passa sovint que et convidin a viatjar amb totes les despeses pagades. Dono les gràcies a la meva germana Maria i al meu cunyat Ferran.

El viatge es fa curt. De Lleida a Saragossa ens dóna temps d'esmorzar i poca cosa més (sort que els entrepans són de capital). La resta del trajecte el passo escoltant música i contemplant el paisatge aragonès-castellà, en un estat quasi bé hipnòtic, interromput només pel l'embat del tren al creuar-se amb combois en direcció oposada.

Arribem a Madrid, a l'estació d'Atocha i ens dirigim, a peu , (per estirar una mica les cames) a l'exposició que és el motiu principal del desplaçament a la capital. Es tracta de l'exposició de material arqueològic extret de sota el mar a la zona del delta del Nil i en una zona propera a on es creu que estava situada una de les meravelles del món antic, el Far d'Alexandria. L'exposició fa un recorregut per les diferents dinasties egípcies, (des d' aproximadament 1500 anys a.c. ) passant per l'ocupació romana i la posterior ocupació àrab al segle III d.c..

En finalitzar la part cultural del viatge, ens predisposem a buscar un lloc per dinar. Després d'una recerca treballada , localitzem la taverna El Alabardero, a on ells ja havien estat i en guardaven una grata referència. Afededéu que no anaven equivocats. Quin festival pel paladar que omitiré de narrar però si recomanaré a qui visiti la zona del Palacio Real. Es troba situat just a un carrer lateral que dóna al darrera del Teatro Real.

La resta del dia el passem rondant per la zona antiga (anomenada també dels Àustries), la Plaza Mayor, Plaza del Sol, Les Corts (calle de los Jerónimos), una ullada al Parque del Retiro amb la ubicació del Bosque del Recuerdo dedicat a les víctimes dels atemptats de 11M, i de nou ens dirigim cap a Atocha per agafar el tren de tornada, aquest cop en classe preferent, per estar complert el passatge en la turista. La diferència bàsica és l'espai entre seients, més ample, i el poder gaudir d'un sopar prou digne així com de la premsa del dia i begudes extres (cafès, licors...).

Cansats per la llarga passejada ens disposem a gaudir d'un bon descans ben merescut i posar en ordre totes les imatges i sensacions agradables, que han estat moltes, i dipositar-les allà on es dipositen els records que determinen un imaginari associat a un temps concret de la nostra existència.

Bon viatge, i gràcies Maria, gràcies Ferran.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Aquesta vegada, teatre...

El proper dia 15 de novembre, el grup que formem Airecel, ens em proposat d'anar al "teiatre".

Dic que ens em proposat perquè la idea està encara en fase d'estudi. Això és, informar al personal, consultar la disponibilitat horària, la despesa econòmia ( entre 16 i 20 euros ), si es voldrà anar a fer un mos previ a l 'actuació , si podrem gaudir d'un descompte com a grup nombrós, etc...

L'Obra en qüestió és El Llibertí, d'Eric-Emmanuel Schmitt, que ens narra els dubtes morals que se li generen al protagonista, el filòsof Denis Diderot, al voltant de la temàtica del desig, la infidelitat, el sexe... i que intentarà resoldre buscant una definició al terme "moral" per tal d'incloure'l en la nounada Enciclopèdia de la qual n'és l'autor.. Tot això en el marc de la França prerevolucionària i sota la influència de les idees progressistes da la il.lustració.

Després d'aquest "rotllo" només ens queda convidar-vos a la festa i predisposar-nos a gaudir d'una obra que a rebut tota classe de crítiques, bones i de no tant bones, però que no deixa indiferent a ningú, ni que sigui pels artistes de renom mediàtic que hi apareixen.

Molta merda (que diuen ells..)

dimarts, 17 de juny del 2008

AVUI M'HA PASSAT QUE...

Avui m'ha passat que he tingut l'oportunitat d'iniciar l'activitat de bici amb els companys del Taller Alba. El problema és que ha sigut literal lo de iniciar donat que només hem pogut gaudir de vint minuts d'esbarjo, i és clar, és com si m'hagués quedat "a mig polvo". Així doncs, tot encebat per l'estoneta de bici, he decidit, tenint en compte que a les cinc de la tarda tenim informàtica al Gòtic, que hi aniri en bici. El detall a tenir en compte és que sóc de Cervera, i que per tant no és "moc de gall d'indi".
Fins aquí, res d'especial. L'incident, que és motiu d'aquest article, ha estat que a mig camí la roda del darrera ha dit que prou, que per avui i ser el primer dia ja estava bé,i ha decidit de punxar-se per ella mateixa, deixant el seu inquilí, un servidor, abandonat entre els verds sembrats (encara sort que ha plogut força i està tot molt curiós) i a l'alçada de Fonolleres.
No malpenseu ni lligueu caps (mig polvo ,Fonolleres , ...).Potser la roda en qüestió té personalitat pròpia i volia acabar literalment la passejada del matí, quin comentari descriptiu no repetiré per estar en horari protegit.
Finalment m'he decidit , entre el dubte de tornar cap a Cervera o tirar endavant, per la segona opció, pensant, optimista com sóc de mena, que el meu company Josep Balcells em duria, finalitzada la sessió informàtica, de bell nou cap a Cervera.
Quin disgust quan he vist que avui en Josep no s'ha presentat i que per tant em tocaria espe rar el tren de les vuit tot anat de bar en bar o bé donant tombs per Tàrrega amb el casc de ciclista i fins a l'hora esmentada. Quina mandra, tot suat i brut...A més, per arrodonir la jor nada, he hagut de pidolar a en Ramon, el profe d'informàtica, l'import del trajecte en tren.
Bé, espero que el senyor Murfi no aparegui pel que resta de jornada, doncs encara em resta anar a buscar la bici al lloc on l'he deixada. El més bonic ha estat anant-ho explicant aquí i allà, home de poques paraules com sóc.

dimarts, 10 de juny del 2008

Visita a la Fira del Medi Ambient

El passat diumenge dia 8 de Juny visitàrem la 9ª Fira del Medi Ambient dedicada a tot allò que fa referència a les innovacions pel que fa a la renovació d'energies, l'estudi de noves maneres d'aprofitament del sòl, dels recursos naturals o bé d'entendre el funcionament dels elements en la naturalesa.

Per començar, un voluntari ens explicà el procès de l'aigua des de que plou fins arribar a formar part d'un pou i els diferents estrats pels que va passant així com els filtres que fan que arribi a les cavitats més profundes en tota la seva puresa, deixant pel camí totes les impureses que pogués arrossegar.



Seguidament visitàrem els estands dedicats a productes elaborats de manera natural, biològica, empreses de col.locació de plaques solars, d'extracció d'aigua, o bé en suport a l'abolició dels productes trangènics. Gaudírem també d'un estol de vehicles de tracció elèctrica, solar, i amb nous combustibles com l'oli vegetal.

Abans de finalitzar ens disposàrem a gaudir d'un petit vermut al Pub Nostàlgic, a base de begudes i patates a la vinagreta.

Nari'nant nari'nat

Nari'nant nari'nat
aquests dies he anat treballant,
i tot arribant,
i anant canviant,
la feina he anat trampejant.

I de tant en tant
anar parant,
per anar descansant,
he anat compassant,
la poesia que he fet
per la gent del corrent
i del nostre ambient.

I per acabar
i desenvolupar
ho tornaré a dir:
Jo no vull patir!

Per que cal aprendre
a anar amb patinet
pels carrers i places
amb el cap ben dret,
sense donar un tomb,
de costat a costat,
ho et fotràs de cap.

Nari'nant Nari'nant
la poesia es va acabant,
i tot anant pensant,
com l'aniré negociant,
per fer-la bonica.

De mica en mica,
s'omple la pica!

Arrodonint la qüestió
i en una altra ocasió,
amb una bona imatge
i alguna sensació
d'aquesta verdadera situació.

Poder fer una prolongació
d'aquesta poesia,
de la meva il·lusió
amb sinceritat,
i amb totes les ganes
per tirar endavant;

I també
fer-ho més bé
i marxar cap al carrer!


Fins la setmana que ve...


Josep Balcells Bosch

dimarts, 6 de maig del 2008

planeta llunyà

Aquest dibuix el vaig fer en uns moments d'inspiració amb un programa que es diu GIMP.
Representa la posta de sol, en un planeta estrany.

Moments especials

Demà, és un dia molt important per mi, em donen l'alta a Sant Joan de Déu d'Almacelles un alta molt esperada després de 18 mesos d'estada al mencionat Centre.

Ha sigut una experiència forta, dura, i enriquidora al mateix temps, convius amb tot tipus de persones i en pots treure un bon profit. Hi ha psicòlegs i psiquiatres que estan molt ben coordinats. es a dir, estan en tot moment informats de cada moviment que pot fer un pacient.

La major part del dia estàs en contacte amb els monitors que estan contínuament a l'atenció de l'usuari. També tens un monitor de referència que és a qui t'has d'adreçar per qualsevol situació o consulta que et faci falta, en un moment puntual.

Cada pas que fas queda enregistrat per donar una informació continuada, queda reflectit el comportament de cada pacient en tot moment. A part de lo mencionat, també fan activitats molt interessants al menys des del meu punt de vista, sempre estàs al corrent de com van les coses a l'exterior del centre, et culturitzen i es parla de tot tipus de temes d'interès.

dimarts, 25 de març del 2008

AIRECEL A SOLSONA

El passat dia 20 de març, el grup que formem Airecel ens vàrem desplaçar fins a Solsona per tal de passar un dia d'esbarjo dins el marc de les vacances de Setmana Santa.

Puntualment, i des del punt de partida habitual de l'alberg de Ca n'Aleix, prenguérem direcció al Solsonès. Ens acompanyaven en aquesta ocasió, la Pilar i l'Anna, les dues monitores habituals d'Airecel.
Metereològicament parlant, tinguérem la gran sort de fruir del millor dia de la setmana, és a dir: sol i sense vent.

En arribar, i després d'un aparcament no gens fàcil, però culminat amb èxit, férem el que solen fer els turistes que volen assegurar el "tanto", és a dir, anar directament a l'Oficina de Turisme. Allà ens informaren sobre planell, del recorregut més avinent a realitzar per tal de no perdre's cap detall dels punts rellevants de la ciutat.

Evidentment, l'eix central sobre el qual gira el recorregut és la catedral i els carrers que formen, al seu redós, el nucli antic i alhora més dinàmic a nivell comercial. A més, es donà la coincidència que es tractava de dia de mercat (avançat a dijous per escaure's en divendres sant).
La catedral mostra diferents fases de construcció, que van des del segle XI fins al XVIII.
Les etapes constructives transcorren des del romànic, passant pel gòtic, i fins al neoclassicisme. Està dedicada a la imatge del Crist i a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Claustre.

En sortir, passejàrem pel nucli antic. Cal fer especial esment a l'edifici de l'ajuntament, els antics safareigs, el mercat, el pou de gel i els diferents estils arquitectònics de les seves edificacions. Vàrem finalitzar el recorregut en una terrassa, gaudint d'un merescut descans i del sol que ens va acompanyar tot el dia.

Seguidament anàrem a dinar en plan "pícnic" al Parc de la Mare de la Font, on gaudírem d'un espai en plena naturalesa en què a més , havent dinat, poguérem disfrutar d'una llarga estona d'esbarjo que aprofitàrem per jugar a cartes i escoltar música. El comentari que predominava entre el grup era el d'exclamació per no haver portat una pilota i una bona "esterilla".

Quan ja havíem quedat saciats de tranquil.litat i rigut en vàries ocasions , decidírem, per no caure en una excessiva laxitud, reemprendre el vessant cultural del nostre viatge. Així, ens dirigírem al poble d'Olius, en quin terme municipal trobem l'Església de Sant Esteve que amaga la famosa cripta d'estil romànic del segle XI. Aquesta, té la característica d'estar formada per tres naus separades per columnes amb capitells. El campanar fou construït posteriorment, al segle XVI. També poguérem gaudir (mai millor dit) del cementiri adjacent d'estil modernista, construït per Bernadí Martorell, deixeble de Gaudí, el 1916.

Finalment, i per arrodonir la jornada, férem una petita excursió a peu pel bosc. Res, només per estirar les cames i païr l'empatx d'informació acumulada al llarg del dia. Pujàrem a la "furgo" Volkswagen i ens tornàrem a posar en mans de la Pilar que ens conduí de bell nou cap a les nostres assecades contrades, deixant enrera, amb una certa nostàlgia, la frondositat dels boscos del Solsonès.

A reveure i fins la propera sortida.

dimarts, 4 de març del 2008

L'esglesia d'avui

L'elecció del cardenal Rouco Varela com a president de la Conferència Episcopal Espanyola en la votació celebrada aquest matí ha suscitat comentaris pessimistes per part dels caps de llista catalans, excepte el Partit Popular.

Duran i Lleida (CiU) opina que no s'hi sent representat i que simpatitza amb altres línies episcopals, i que té per referència l'Església catalana. Joan Herrera (ICV) ha jutjat que la línia de Rouco és "la més salvatge, la més de dretes i la que està més allunyada de l'Evangeli".
Per la socialista Carme Chacón, és tracta d'ina mala notícia per a Catalunya perquè aprofundeix en la "radicalització que Rouco ja ha estat practicant aquests darrers anys". Joan Ridao (ERC) també ha lamentat l'elecció i ha demanat a l'Església catalana que es mantingui en una línia oberta.

Font: NacióDigital.cat

D'un temps cap aquí l'església catòlica espanyola a l'hora de prendre decisions sempre es decanta cap a les opcions més conservadores. En temes com l'avortament, l'eutanàsia, els drets dels homosexuals, el divorci, el matrimoni dels capellans, l'ordenació sacerdotal de les dones, les noves formes d'experimentació amb cèl·lules mare, que poden salvar moltes vides,... l'església opta pel passat i es posa d'esquena a la societat del segle XXI.
Espanya és un dels paisos que tracta millor l'església, en el sentit econòmic. La tenim polititzada i en manifestacions pels carrers i en la seva ràdio és de lo més extremista que et pots trobar.


dimarts, 5 de febrer del 2008

El meu primer dia a Airecelobert.

Avui dimarts, 5 de febrer de 2.008, he tornat a la classe d'informàtica que organitza el grup d'oci i lleure "Airecel".
He estat molt contenta en tornar a veure els meus companys, l'Anna (monitora) i al professor Ramon. M'han acollit amb molta alegria.
Ens em trobat a la cafeteria situada a la planta baixa del Gòtic. Hem fet un cafè, hem parlat del tema que treballariem avui a la classe i també hem xerrat de coses que hem fet durant la tardor i principis d'hivern. Avui ha començat una professora nova, la Maria.
Formem un grup molt ben avingut. Val la pena anar a l'Airecel. Personalment m'ha fet pujar l'autoestima entre tants altres aspectes positius. El taller de relaxació i ping-pong són els que més m'agraden del club.
El temps que he estat a la classe d'informàtica m'ha passat molt de pressa i m'ho he passat molt bé.


Fins aviat, amics

dimarts, 15 de gener del 2008

POESIA PEL RAMON DEL GOTIC

Ramon, el nostre professor de informàtica
que també fem gramàtica,
hem aprés molt des de que venim aquí,
i un altre dia al mati
passem per aquí.
Hem resisteixo
que a vegades hem marceixo,
i hem poso nerviós,
i m'acaloro
de pintura incolor.
També et vull dir que hem sento
agraït per tu,
de la teva amabilitat,
sinceritat, i sensibilitat
de la gran serietat,
i també el teu bon tracte amb nosaltres,
que ha sigut i és, molt bo
amb aquests anys que fa que et conec.
aI un espetec, que et trec.
Et dono la enhorabona pel bon respecte,
que tot és molt correcte,
una sencilleza entre tots els companys
aquí al taller de informàtica,
i també el fer-te saber,
encara que a vegades acabem
de informàtica al carrer,
i fem activitat del taller.
I nomes cal dir moltes gràcies Ramon!!
que puguis agafar el nostre avió
per aquesta gran ocasió.