dimarts, 27 de novembre del 2007

Excursió a l'Auditori

El passat diumenge dia 30 el club social Airecel juntament amb els Tallers Alba, van organitzar una sortida a l'Auditori de Barcelona per assistir a un concert de la cantant kurda Aynur.
Es va sortir de Tàrrega a les 17h. Hi varem anar gent de les dues entitats, nou persones en total contant els monitors, es va arribar a la Ciutat comtal amb temps suficient per poder prendre un bon cafè abans d'entrar a l'Auditori.
Vam començar amb una conferència com a introducció a càrrec de M.Cuenca que ens explicà les característiques de la música kurda, així com les seves influències del països veïns.
El concert va ser molt entretingut, amb una música molt agradable i una bona veu. Acompanyaren a la cantant quatre músics més, una flauta, una guitarra, dos percussions i un violi.
La veritat es que se'ns va fer l 'actuació una mica llarga, ja que va durar dues hores. Una vegada acabat el concert tornarem de seguida cap a casa.

dimarts, 20 de novembre del 2007

DIUMENGE COMPLET

El matí vaig anar a Torrefarrera a futbol amb el meu pare i per cert vam guanyar per 0-1, a la tarda vaig anar a concert l'Ateneu de Tàrrega. El concert em va agradar molt, cantaven la Coral de Terrassa, un tenor, un baix, soprano, mezzo soprano. I després per acabar de rematar el dia vam anar al Musicland a ballar i ens ho vam passar molt bé.

dimarts, 13 de novembre del 2007

Passejada per Barcelona

Diumenge, deu del matí, molt de temps per omplir i força ganes. Penso que no hi ha millor forma d'omplir-se d'energia que anar a Barcelona i imbuïr-se de la gran quantitat d'estímuls que aquesta ens proporciona. Arribar, agafar el metro, observar les cares de la gent, com va vestida.. forma part del ritual iniciàtic en arribar a una gran ciutat. En sortir, a l'estació de Drassanes, just la que ens deixa als peus de l'estàtua de colom, encaro, donant l'esquena al mar, la rambla.
Quants estímuls en tant pocs metres. Per començar, les parades d'atuells diversos com ara
polseres, bolsos, collarets... desprenent la olor del material del qual estant fets, el cuir. Seguidament, just uns metres més enllà, els suficients per canviar d'ambient , topem amb els artistes del pinzell, retratistes que per desig dels turistes, immortalitzaran les seves cares amb pintures que recordaran de per vida aquells dies transcorreguts a la ciutat.
Continuem i comencen a aparèixer els diferents artistes, que de forma individual o en grup fan xalar el públic situat en semicercle al voltant de la performance, ja en forma d'estàtua immòbil, d'equilibristes, ... sense oblidar, aquests en cercle tancat, els entranyables "trileros"que s'encarregaran d'escurar les butxaques dels vianants més atrevits.
És moment de fer una aturada en el camí.
Entrarem al Cafè de l'Òpera, situat just al davant del Liceu. D'estil modernista, aquest local amb taules de fusta o marbre i de pintures amb miralls a les parets, ens transporta en el temps cap a la Barcelona bohèmia de principis de segle passat.
Havent esmorzat i ja refets sortim i ens dirigim, trencant a mà dreta, cap a la Plaça del Pi, on, com cada diumenge,un grup nombrós de pintors exposen la seva obra pel gaudi de vianants i afeccionats a la pintura en general. Tot, al voltant del pi que dóna nom a la plaça i a l'església d'estil gòtic, conformant un dels espais amb més encant de la ciutat.
Com que encara ens queden ànims, decidim posar fi a la passejada un cop arribarem a la plaça de la catedral. Per això, haurem de recórrer tot un seguit de carrers, que de forma quasi laberíntica ens hi conduiran. I així és; a mesura que ens hi acostem comencem a sentir de lluny el so de la cobla que farà les delícies dels turistes aplegats a redós dels dansaires, que de forma espontània i en rotllana eleven el seu esperit donant forma a una de les maneres d'estimar aquesta terra. D'esquena, ens contempla majestuosament la façana de la catedral, escenari i colofó final del nostre recorregut.
Buscàvem estímuls i els hem trobat; aquesta vegada a Barcelona, la propera ja veurem...

Anar al cinema:"El caso wells"

Aquest diumenge vam anar a veure la pel.lícula "El Caso Wells" al cinema, els d'Airecel.
La pel.lícula parla de casos d'abusos sexuals i maltractaments d'aquest tipus.
El centre argumental de la pel.lícula és el rapte d'una noia de cognom Wells, que resulta desapareguda un dia al anar cap a casa, es suposa des del principi que és un rapte per motius d'abús sexual, és una noia adolescent i maca. El cas és posa en mans de la policia, un detectiu, interpretat per Richard Gere, comença a investigar entre possibles agressors sexuals, aquest ja te fitxats pel seu departament de policia un grup de possibles delinqüents sexuals, i durant tota la pel.lícula va cercant i investigant actes d'abusos i agressions sexuals, i agressors, per això la pel.lícula a vegades resulta cruel i dura. Després, s'incorpora a la investigació una dona detectiu, que ajuda a Richard Gere, i també, un cop s'endinsa en aquests casos d'abusos sexuals, li resulta bastant dur i difícil.

Jo crec que aquesta pel.lícula pot ajudar a conscienciar la gent per refusar tota mena d'agressions sexuals o de maltractaments d'aquest tipus. Qualsevol persona que se n'assabenti o conegui algun cas d'abús o agressió sexual hauria de denunciar-ho i refusar-ho completament, així mateix crec que en l'educació dels nens i adolescents en els col.legis o centres educatius s' hauria d'ensenyar bé el respecte a la integritat i sexualitat de la persona, sigui home o dona. S'ha d'informar i educar bé en la sexualitat, però sempre amb respecte a la integritat de la persona, i refusar tota mena d'abús o acte denigrant o vexatori cap a l'home o la dona i la seva sexualitat.

dimarts, 6 de novembre del 2007

Amartis


Dissabte passat 3 de novembre del 2007 els del club d'esbarjo Airecel de Tàrrega vam anar al teatre a Lleida a veure la performance Amartis "de cómo dar la media vuelta o dar vueltas a medias" al teatre l'escorxador. L'obra estava dirigida i interpretada per Elisenda Selvas i Sílvia Castresana. L'obra, dintre el poc que vaig entendre, anava d'una dona que per prendre pastilles per aprimar-se l'hi surt una esquizofrènia. Després ballant i gesticulant les dues actrius interpreten unes vivències extremes. La interpretació al meu parè va ser bastant bona, però per algú com jo que va poc al teatre la trama de l'obra és difícil de seguir i les pantomimes de les actrius no eren fàcils d'entendre.