dimarts, 25 de març del 2008

AIRECEL A SOLSONA

El passat dia 20 de març, el grup que formem Airecel ens vàrem desplaçar fins a Solsona per tal de passar un dia d'esbarjo dins el marc de les vacances de Setmana Santa.

Puntualment, i des del punt de partida habitual de l'alberg de Ca n'Aleix, prenguérem direcció al Solsonès. Ens acompanyaven en aquesta ocasió, la Pilar i l'Anna, les dues monitores habituals d'Airecel.
Metereològicament parlant, tinguérem la gran sort de fruir del millor dia de la setmana, és a dir: sol i sense vent.

En arribar, i després d'un aparcament no gens fàcil, però culminat amb èxit, férem el que solen fer els turistes que volen assegurar el "tanto", és a dir, anar directament a l'Oficina de Turisme. Allà ens informaren sobre planell, del recorregut més avinent a realitzar per tal de no perdre's cap detall dels punts rellevants de la ciutat.

Evidentment, l'eix central sobre el qual gira el recorregut és la catedral i els carrers que formen, al seu redós, el nucli antic i alhora més dinàmic a nivell comercial. A més, es donà la coincidència que es tractava de dia de mercat (avançat a dijous per escaure's en divendres sant).
La catedral mostra diferents fases de construcció, que van des del segle XI fins al XVIII.
Les etapes constructives transcorren des del romànic, passant pel gòtic, i fins al neoclassicisme. Està dedicada a la imatge del Crist i a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Claustre.

En sortir, passejàrem pel nucli antic. Cal fer especial esment a l'edifici de l'ajuntament, els antics safareigs, el mercat, el pou de gel i els diferents estils arquitectònics de les seves edificacions. Vàrem finalitzar el recorregut en una terrassa, gaudint d'un merescut descans i del sol que ens va acompanyar tot el dia.

Seguidament anàrem a dinar en plan "pícnic" al Parc de la Mare de la Font, on gaudírem d'un espai en plena naturalesa en què a més , havent dinat, poguérem disfrutar d'una llarga estona d'esbarjo que aprofitàrem per jugar a cartes i escoltar música. El comentari que predominava entre el grup era el d'exclamació per no haver portat una pilota i una bona "esterilla".

Quan ja havíem quedat saciats de tranquil.litat i rigut en vàries ocasions , decidírem, per no caure en una excessiva laxitud, reemprendre el vessant cultural del nostre viatge. Així, ens dirigírem al poble d'Olius, en quin terme municipal trobem l'Església de Sant Esteve que amaga la famosa cripta d'estil romànic del segle XI. Aquesta, té la característica d'estar formada per tres naus separades per columnes amb capitells. El campanar fou construït posteriorment, al segle XVI. També poguérem gaudir (mai millor dit) del cementiri adjacent d'estil modernista, construït per Bernadí Martorell, deixeble de Gaudí, el 1916.

Finalment, i per arrodonir la jornada, férem una petita excursió a peu pel bosc. Res, només per estirar les cames i païr l'empatx d'informació acumulada al llarg del dia. Pujàrem a la "furgo" Volkswagen i ens tornàrem a posar en mans de la Pilar que ens conduí de bell nou cap a les nostres assecades contrades, deixant enrera, amb una certa nostàlgia, la frondositat dels boscos del Solsonès.

A reveure i fins la propera sortida.

dimarts, 4 de març del 2008

L'esglesia d'avui

L'elecció del cardenal Rouco Varela com a president de la Conferència Episcopal Espanyola en la votació celebrada aquest matí ha suscitat comentaris pessimistes per part dels caps de llista catalans, excepte el Partit Popular.

Duran i Lleida (CiU) opina que no s'hi sent representat i que simpatitza amb altres línies episcopals, i que té per referència l'Església catalana. Joan Herrera (ICV) ha jutjat que la línia de Rouco és "la més salvatge, la més de dretes i la que està més allunyada de l'Evangeli".
Per la socialista Carme Chacón, és tracta d'ina mala notícia per a Catalunya perquè aprofundeix en la "radicalització que Rouco ja ha estat practicant aquests darrers anys". Joan Ridao (ERC) també ha lamentat l'elecció i ha demanat a l'Església catalana que es mantingui en una línia oberta.

Font: NacióDigital.cat

D'un temps cap aquí l'església catòlica espanyola a l'hora de prendre decisions sempre es decanta cap a les opcions més conservadores. En temes com l'avortament, l'eutanàsia, els drets dels homosexuals, el divorci, el matrimoni dels capellans, l'ordenació sacerdotal de les dones, les noves formes d'experimentació amb cèl·lules mare, que poden salvar moltes vides,... l'església opta pel passat i es posa d'esquena a la societat del segle XXI.
Espanya és un dels paisos que tracta millor l'església, en el sentit econòmic. La tenim polititzada i en manifestacions pels carrers i en la seva ràdio és de lo més extremista que et pots trobar.