SOMIO

Somio més quan estic despert
que no pas mentre dormo
i mentrestant el cor ha sofert
tant que quasi el deformo.

LA TEVA CARTA

Ets el meu gran amor, Marta
i alhora m'omples de dubtes,
només em queda la teva carta,
perdre'm per les teves corves.

Quan entres a comprar tabac
jo em quedo ben embadalit,
però el cor em batega de patac
quin culet tant i tant ben parit.

BUÏDOR

Entre casa i el psiquiàtric
només hi ha un riu estret,
els ponts ferms i estàtics,
m'hi han dut a tort i a dret.

M'he enemistat amb la vida,
sóc perdedor amb llicència
i amb la ment fosa i partida
per la veu de la inconsciència.

Si tot va bé és un miratge
que dura com a molt dies,
la tornada és en paratges
on es reobren les ferides.

Sentir-se buit no és delicte,
és més una opció personal
mirat des d'un punt estricte,
no és estat d'ànim, és final.

POEMA MALEÏT

M'ho miri com m'ho miri,
fa dies que estic de baixada
i els pensaments de suicidi,
m'envaeixen a hores d'ara.

Però alhora em qüestiono
qué em duu a aquest extrem,
perque si m'autolesiono
ja els tens a tots corrent.

DECADÈNCIA

Ara em veig en decadència,
vaig ser jo qui volia trencar,
un moment d'impertinència
que ara hauré de pagar car.

M'aixeco tard, a mig matí,
tot deprimit, trist i abatut,
sense ni ànims per decidir
si el meu futur passa per tu.

LA TARDOR

La tardor trenca les ànimes
i potser també, algun cor tou,
mentre el fum de les fàbriques
es confòn amb la boira de nou.

FLASHBACK

Obscura nit de novembre
els sentiments antagònics,
són ara i sempre tendres,
quasi a la vegada sobris.

Ja estan sonant les dotze
a l'exterior tot és solitut,
plàcida ment que s'esbotza,
un "flashback" de joventut.

PASSAT

Temps anticiclònic,
és com el passat
sinuós i cònic,
ara em té atrapat.

LA CULPA.

Sóc amatent
al sentiment,
sura la culpa,
tot ho inunda.

NO VOLIES UN POEMA?

La monitora més simpàtica
és l'amiga d'airecel Pilar,
m'ajuda en la informàtica
perque no sé mai on clickar.

QÜESTIÓ DE PRINCIPIS

Vull parlar ara i sempre en llemosí
com feien els trobadors medievals,
vull sentir-lo a tothora per aquí
en la malmesa Catalunya actual.

I es que és qüestió de principis,
hem d'exigir que ens respectin ja,
o només serà als petits municipis
on se sentirà conversar en català.

I a tothom que no pensés igual
li hem de dir que almenys fes,
el petit o gran esforç personal
d'entendre'l, no demano res més.

M'EN VAIG ADONANT

A mesura que vaig madurant
tant per dintre com per fora,
lentament m'en vaig adonant,
que poquet de bo en mi aflora.

I es que no he sabut encara
trobar sentit a la meva vida,
durant la joventut cercava
experiències fora de mida.

EM DESARMES

Tu em desarmes dia i nit
amb el teu to responsable,
omples lo que no he escrit,
amb la teva rialla amable.