El racó d'escriure....

Aquest és un racó per a que els nostres Poetes i Escriptors, que en tenim molts, s'expressin lliurement!!!




  • L'Agustí Vilapensi darrerament ha faltat uns dies ja que ha estat la Festa Major del seu poble, a continuació ens ho explica

La festa major de sanauja va començar el dia 5 de setembre hi va acabar el dia 9. El dia 5 van tirar ta traca de començament de festa i a les 23'00h van fer el sopar de germanor que hi van participar unes 200 persones, el preu era de 10 € per persona. Després van fer ball i disco mobil per al Jovent. El dissabte van fer concurs de botifarra al Bar Joan hi havia molt ambient tot i que va començar amb retard, per la tarda van fer concert que va ser molt divertit i per la nit el popular Castells de Focs que va atreure a molta gent dels voltants,  ja que feien correfocs i despres d'aquest el castell de foc.
El Castell de Focs és molt popular a tota la comarca i hi assisteix molta gent, perquè sempre és molt espectacular.











  • El Xavier Maneja ens ha fet arribar aquest escrit, sobre l'Aplec del Caragol de Lleida, que va tenir l'oportunitat de visitar el cap de setmana passat.
"El dissabte passat, 24 de maig, vaig anar a visitar l'Aplec del Caragol, una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol i que tingué lloc els dies 23, 24 i 25 de maig als Camps Elisis de Lleida.

El seu format és un gran recinte a l'aire lliure (llevat del restaurant oficial que s'ubica dins d'un edifici) on els penyistes s'organitzen en diferents "colles" en el seu espai tancat on cuinen, beuen, ballen i gaudeixen compartint unes zones comuns on es realitzen diverses activitats al voltant de la festa.

Cada colla té el seu propi uniforme i el seu espai on només s'hi pot entrar amb invitació o bé adquirint el Pack de Visitant de l'Aplec que va posar a la disposició els organitzadors de l'esdeveniment, la "Federació de Colles de l'Aplec Caragol" de Lleida.

Declarada Festa d'Interès Turístic Nacional i Festa Nacional d'Interès Tradicional, té els seus orígens a l'any 1960, en una primera menjada amb caragols celebrada per un grup d'amics al costat del Riu Segre.

Hi havia la possibilitat de comprar tiquets per a un tastet de caragols + 1 beure per 7,00 euros.




  • El Xavier Maneja ens fa arribar aquest escrit, sobre la seva experiència com a treballador al Gat del Rosal.

"La meva experiència al Gat del Rosal"

Sóc el Xavier Maneja. La setmana passada vaig estar treballant de cambrer al Gat del Rosal fent la suplència de l'Esteve Casado.
L'horari que vaig haver de fer era de 08:00 del matí a les 03:30 de la tarda.
Al matí quan arribava a la feina, el primer que havia de fer era muntar la terrassa (posar les taules i les cadires, posar un cendrer a cada taula i treure les cadires de fusta apilant-les a fora). Després, escombrar la terrassa i a dins del menjador. Llavors me n'anava a atendre la barra (fer cafès, servir entrepans i pastes, posar el rentavaixelles...).
A partir de les 12:00 del migdia, començava a muntar les taules del menjador. A les 12:30 dinàvem tots els companys perquè a la 01:00 ja s'obria el menjador pels clients que vinguessin a dinar.
La meva jornada laboral acabava a les 03:30 de la tarda.
A mi m'agrada molt aquesta feina, ja que no és difícil, l'únic que has d'estar molt concentrat en no deixar-te res.
Aquesta setmana, justament a l'hora de dinar hi ha hagut moltíssima feina, fins i tot a tal punt que més d'un dia hi ha hagut clients que s'han hagut d'esperar drets per poder trobar taula.
El darrer dia, la Isabel Cabós i la Noemí Costafreda em varen felicitar dient-me que ja em tenien en compte per properes ocasions, i em varen donar les gràcies per la tasca realitzada.
  
  • La Carme Roig ens fa arribar aquest escrit, de la seva col·laboració en el recital de poemes de l'Associació Alba el dia de Sant Jordi.
La meva contribució al Sant Jordi

"Aquest sant Jordi 2013 ha sigut especial.
Els companys de l'Associació Alba, com que jo soc d'Airecel em van proposar llegir uns poemes de Salvador Espriu.
La idea em va fer gràcia i vaig dir que si.Em donar els escrits i
al fer una ullada, veig que son una mica difícils.
Quasi be sense adonar-me em vaig trobar,amb 10 o 12 persones,
que també havien de recitar alguns poemes junts, però el que hem va fer mes impressió va ser el micròfon. Ell i jo no som gaire amics.
Vaig estar una mica incòmoda,nerviosa i una mica avergonyida.
També s'ha de tenir en compte que no havia fet mai,davant de ningú.
Tot i això estic molt contenta d'haver contribuït en aquest acte."
Carme Roig de Mingo


  • Ens ha arribat una gran notícia!!! l'Eva Rauret, usuària del Club Social Airecel de Cervera, ha guanyat el 3r premi del Concurs organitzat per l'Associació Salut Mental la Muralla!!Des d'aquí!!! moltes felicitats Eva!!! A continuació us deixem el relat guanyador:

"La meva hipocondria"

Potser sí que tinc una mica d'hipocondríaca. Cada dia em fa mal alguna cosa diferent.
Tant es que em faci mal el cor, com el pit, com el coll, com si m'ofego, com si em fa mal el peu, etc. Llavors, ja puc córrer al metge. Tothom em diu que no me'n moc, sempre estic allà ficada, sempre a punt d'agafar virus. El metge em tranquil·litza, em diu que no hi ha res d'importància i puc tornar cap a casa menys ansiosa. Perquè d'això es tracta, d'ansietat.

Sempre n'he tingut, quan era petita ja els deia als meus germans que em moria quan me n'anava a dormir, els deia que el cor se'm parava. Com si de cop i volta, cada nit m'esperés la mort allà, silenciosa.

Com si la meva ment no m'hagués estat enganyant, em van començar a medicar pels nervis als 14 anys i aviat, als divuit, corria per les carreteres al voltant del poble, per no pensar en el dolor que em produïen els pensaments de la meva hipocondria.

Quan la malaltia s'agreuja cada nit sóc a urgències, tots els metges hi diuen la seva, però quasi tots acaben receptant calmants i cap a casa que no ha estat res. Amb el que em costa a mi arribar al CAP, ben marejada i sense forces.

Rumiant, rumiant, quelcom em passa al meu cos que em fa identificar qualsevol petit símptoma amb una greu malaltia. L'última va ser un dolor a la panxa que jo ja vaig identificar ràpidament com a càncer d'estómac, i el metge em va haver de fer una prova perquè jo restés tranquil·la i no patís més, i em tragués la idea del cap i no pensés més en càncers. Ja se sap que una de les malalties més greus en la nostra societat actual és el càncer per no dir-ne d'altres d'igualment mortíferes.

De qualsevol manera sempre passat un temps, aquests símptomes retornen i esdevenen noves pors i angoixes perquè qualsevol sorollet dins meu adopti el significat de malaltia i jo ja posi tots els senyals d'alerta i la sirena soni ben fort i altra vegada cap al metge.

És la hipocondria una malaltia molt incapacitant i frustrant que et fa perdre molt de temps pensant en un mateix, en coses falses, en pors que després te n'adones que han de quedar en no res, però que aviat són substituïdes per altres i així en una espiral sense fi...

Mai vaig pensar que em passaria això i que identificaria una mal de cap amb un tumor al cap, un gra al pit en un tumor de mama, un mal de peu en artrosi etc.

I això per no dir de l'ansietat que et causen tots aquests pensament, que arribes a un límit que no és humà, que fa sentir una merda, una nul·litat de persona molt més centrada en un mateix que en els altres, no deixant que ningú intervingui només que la malaltia i jo.

Sempre que tinc un medicament a les mans, em miro el prospecte "cinc cents mil vegades" i torno a mirar com l'he de prendre, les contraindicacions, els efectes adversos, com s'han d'utilitzar les màquines i la conducció, etc. I el cap em bull només de pensar que quelcom que hi posa allà em pot passar a mi, d'un entre un milió...

Una vegada vaig estar hospitalizada per un pneumotòrax i vaig estar aterrida que cada dia quan em prenien la temperatura o la pressió semblava que em moria. Els metges s'ho prenien molt en conya però fins i tot la meva companya d'habitació va dir-me que havia d'ésser més valenta.

També pateixo d'atacs d'ansietat o angoixa per les nits, això és una malaltia real però molt psicosomàtica: em sembla que em vaig a morir, m'agafen taquicàrdies, no em puc moure, tinc mareigs, el cos em pesa tant i tant, començo a suar i m'he de prendre una pastilla per tranquil·litzar-me i poder adormir-me. Ho passo molt malament. Tinc tot de pensaments negatius que se m'emboliquen i em faig un nus cada cop són més i més negatius fins arribar a pensar en la mort i no sortir d'allà, m'alarmo molt i llavors començo fer respiracions i poc a poc tot torna al seu curs, però l'espant hi ha estat i gran!!!

No sé com m'ho faig però m'acabo auto induint i autosuggeestionant-me símptomes dels més variats que em porten a les més diferents malalties, algunes d'elles mentals, tant em penso que tinc autisme com eclerosis múltiple!!!

I tot m'acaba esgotant tant que si no em mediqués per una malaltia que sí tinc no m'atansaria mai més al metge. NO ÉS VERITAT, CREC QUE NO HO SUPORTARIA!!!!!

Eva Rauret Domènech.

24/4/2013