dimarts, 17 de juny del 2008

AVUI M'HA PASSAT QUE...

Avui m'ha passat que he tingut l'oportunitat d'iniciar l'activitat de bici amb els companys del Taller Alba. El problema és que ha sigut literal lo de iniciar donat que només hem pogut gaudir de vint minuts d'esbarjo, i és clar, és com si m'hagués quedat "a mig polvo". Així doncs, tot encebat per l'estoneta de bici, he decidit, tenint en compte que a les cinc de la tarda tenim informàtica al Gòtic, que hi aniri en bici. El detall a tenir en compte és que sóc de Cervera, i que per tant no és "moc de gall d'indi".
Fins aquí, res d'especial. L'incident, que és motiu d'aquest article, ha estat que a mig camí la roda del darrera ha dit que prou, que per avui i ser el primer dia ja estava bé,i ha decidit de punxar-se per ella mateixa, deixant el seu inquilí, un servidor, abandonat entre els verds sembrats (encara sort que ha plogut força i està tot molt curiós) i a l'alçada de Fonolleres.
No malpenseu ni lligueu caps (mig polvo ,Fonolleres , ...).Potser la roda en qüestió té personalitat pròpia i volia acabar literalment la passejada del matí, quin comentari descriptiu no repetiré per estar en horari protegit.
Finalment m'he decidit , entre el dubte de tornar cap a Cervera o tirar endavant, per la segona opció, pensant, optimista com sóc de mena, que el meu company Josep Balcells em duria, finalitzada la sessió informàtica, de bell nou cap a Cervera.
Quin disgust quan he vist que avui en Josep no s'ha presentat i que per tant em tocaria espe rar el tren de les vuit tot anat de bar en bar o bé donant tombs per Tàrrega amb el casc de ciclista i fins a l'hora esmentada. Quina mandra, tot suat i brut...A més, per arrodonir la jor nada, he hagut de pidolar a en Ramon, el profe d'informàtica, l'import del trajecte en tren.
Bé, espero que el senyor Murfi no aparegui pel que resta de jornada, doncs encara em resta anar a buscar la bici al lloc on l'he deixada. El més bonic ha estat anant-ho explicant aquí i allà, home de poques paraules com sóc.

dimarts, 10 de juny del 2008

Visita a la Fira del Medi Ambient

El passat diumenge dia 8 de Juny visitàrem la 9ª Fira del Medi Ambient dedicada a tot allò que fa referència a les innovacions pel que fa a la renovació d'energies, l'estudi de noves maneres d'aprofitament del sòl, dels recursos naturals o bé d'entendre el funcionament dels elements en la naturalesa.

Per començar, un voluntari ens explicà el procès de l'aigua des de que plou fins arribar a formar part d'un pou i els diferents estrats pels que va passant així com els filtres que fan que arribi a les cavitats més profundes en tota la seva puresa, deixant pel camí totes les impureses que pogués arrossegar.



Seguidament visitàrem els estands dedicats a productes elaborats de manera natural, biològica, empreses de col.locació de plaques solars, d'extracció d'aigua, o bé en suport a l'abolició dels productes trangènics. Gaudírem també d'un estol de vehicles de tracció elèctrica, solar, i amb nous combustibles com l'oli vegetal.

Abans de finalitzar ens disposàrem a gaudir d'un petit vermut al Pub Nostàlgic, a base de begudes i patates a la vinagreta.

Nari'nant nari'nat

Nari'nant nari'nat
aquests dies he anat treballant,
i tot arribant,
i anant canviant,
la feina he anat trampejant.

I de tant en tant
anar parant,
per anar descansant,
he anat compassant,
la poesia que he fet
per la gent del corrent
i del nostre ambient.

I per acabar
i desenvolupar
ho tornaré a dir:
Jo no vull patir!

Per que cal aprendre
a anar amb patinet
pels carrers i places
amb el cap ben dret,
sense donar un tomb,
de costat a costat,
ho et fotràs de cap.

Nari'nant Nari'nant
la poesia es va acabant,
i tot anant pensant,
com l'aniré negociant,
per fer-la bonica.

De mica en mica,
s'omple la pica!

Arrodonint la qüestió
i en una altra ocasió,
amb una bona imatge
i alguna sensació
d'aquesta verdadera situació.

Poder fer una prolongació
d'aquesta poesia,
de la meva il·lusió
amb sinceritat,
i amb totes les ganes
per tirar endavant;

I també
fer-ho més bé
i marxar cap al carrer!


Fins la setmana que ve...


Josep Balcells Bosch