dimarts, 17 de juny de 2008

AVUI M'HA PASSAT QUE...

Avui m'ha passat que he tingut l'oportunitat d'iniciar l'activitat de bici amb els companys del Taller Alba. El problema és que ha sigut literal lo de iniciar donat que només hem pogut gaudir de vint minuts d'esbarjo, i és clar, és com si m'hagués quedat "a mig polvo". Així doncs, tot encebat per l'estoneta de bici, he decidit, tenint en compte que a les cinc de la tarda tenim informàtica al Gòtic, que hi aniri en bici. El detall a tenir en compte és que sóc de Cervera, i que per tant no és "moc de gall d'indi".
Fins aquí, res d'especial. L'incident, que és motiu d'aquest article, ha estat que a mig camí la roda del darrera ha dit que prou, que per avui i ser el primer dia ja estava bé,i ha decidit de punxar-se per ella mateixa, deixant el seu inquilí, un servidor, abandonat entre els verds sembrats (encara sort que ha plogut força i està tot molt curiós) i a l'alçada de Fonolleres.
No malpenseu ni lligueu caps (mig polvo ,Fonolleres , ...).Potser la roda en qüestió té personalitat pròpia i volia acabar literalment la passejada del matí, quin comentari descriptiu no repetiré per estar en horari protegit.
Finalment m'he decidit , entre el dubte de tornar cap a Cervera o tirar endavant, per la segona opció, pensant, optimista com sóc de mena, que el meu company Josep Balcells em duria, finalitzada la sessió informàtica, de bell nou cap a Cervera.
Quin disgust quan he vist que avui en Josep no s'ha presentat i que per tant em tocaria espe rar el tren de les vuit tot anat de bar en bar o bé donant tombs per Tàrrega amb el casc de ciclista i fins a l'hora esmentada. Quina mandra, tot suat i brut...A més, per arrodonir la jor nada, he hagut de pidolar a en Ramon, el profe d'informàtica, l'import del trajecte en tren.
Bé, espero que el senyor Murfi no aparegui pel que resta de jornada, doncs encara em resta anar a buscar la bici al lloc on l'he deixada. El més bonic ha estat anant-ho explicant aquí i allà, home de poques paraules com sóc.