dimecres, 26 de març de 2014

Tastet de Lleure, visitem la Fal·lera Gegantera de Tàrrega

Avui hem fet una visita a "l'Associació Cultural La Fal·lera Gegantera de Tàrrega". A les 11:30h del matí, ens han vingut a buscar al Palau dels Marquesos de la Floresta, 3 dels 8  capgrossos dels que disposa aquesta associació (l`avi Pep, el Dimoniet i l`Anna).

Al carrer ens esperava, una geganta amb 2 músics que tocaven uns instruments de vent que després ens han dit que se n'hi diuen gralles.
Hem marxat en direcció a una mena de magatzem on hi guarden esmeradament, els gegants i els capgrossos.

Allà el Jepo Costa, molt gentilment ens ha començat explicant la història dels gegants de Tàrrega. Ens ha dit que la primera dada oficial i més antiga dels gegants de Tàrrega, trobada recentment en un document de l'Ajuntament de Tàrrega, és un rebut d`una reparació a un gegant amb data de 1603.
Llavors ens ha ensenyat les 4 parelles de gegants (cada gegant pesa uns 100kg aproximadament).

La parella és la que forma  Ramon Berenguer IV i la seva dona Almodis.(amb 150 anys d`història i restaurades 2 vegades). Pertanyen al Barri de la Mercè.

La 2a. parella (1953) i rebatejar l`any 2910, són Jaume i Violant d`Hongria. Anteriorment es deien Ferran i Isabel(en honor dels reis catòlics).Són del Carrer Major de Tàrrega.

La 3a.parella, també de l'any 1953, és la més  emblemàtica de la ciutat, i per tal motiu és la que representa a l`Excel·lentíssim Ajuntament de Tàrrega. Són l'Eloi i l'Alba, que a la vegada són els Patrons de la ciutat (l`Eloi, Patró de l`ermita del Parc de Sant Eloi; i l'Alba Patrona de la parròquia Santa Maria de l`Alba ubicada a la plaça Major).

La 4a. i última parella, daten també de l`any 1953 i són l`Hereu i la pubilla, i van vestits de folklòrics catalans, aquesta parella és del Barri del Carme.

A continuació ens han ensenyat els "gegantons" que són una mena de gegants però de no tanta alçada i conseqüentment més lleugers de pes: l`Escamarlà (mariner que toca una mena de trompeta) i la Sípia
(marinera que toca els platerets). L'Escamarlà i la Sípìa daten de l'any 1960 i , al igual que els gegants Ramon Berenguer IV i la seva dona l'Almodis, pertanyen al Barri de la Mercè.
També ens han ensenyat una nana, la Honorata, que al cap hi té 2 pinxos amb fruites diverses i també una " peineta" amb forma de cóc.
Al darrera de la Sípia, hi havia allà en un raconet amagadeta, l'Angeleta que és  el capgròs dels donants de sang.
Llavors ens han presentat tots els capgrossos (8 en total): l'Avi Pep, el Dimoniet, l'Anna, la Castanyera, el Popeye, el Nen Trapella, el Negret i el Catalanet.

Després ens han explicat que la seva Associació es va presentar per primera vegada el dissabte 3 de juliol de 2010 durant la 6a. Trobada Nacional de Capgrossos a Juneda, i que han estat fins i tot a la ciutat francesa de Grenoble, amb motiu de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics (2011).

Han continuat dient-nos que han adquirit un nou vehicle per transportar el remolc on hi porten els gegants i els capgrossos.
Hem anat a l'estació d'autobusos on al costat del pàrquing hi tenen un garatge on hi guarden el remolc i els cavallets dels gegants. De camí hem vist un monument que hi ha en forma de tassa gegant, que segons diuen, està feta de plats i a dintre es creu que hi ha or. Ens han dit que allà és on van a esmorzar els gegants cada matí.
Finalment abans de marxar, ens hem posat els capgrossos, per veure el que es sentia ser allà dins i ens han convidat a participar el proper dia 11 de maig a la festa major targarina, a que ens animem i fem de capgrossos. També ens han parlat de le l'Esplai Esprai on els nens fan preguntes sobre els gegants i els capgrossos.
Ha estat sens dubte una experiència molt bona i ens ho hem passat genial.

Des del  Servei de Salut Mental de l'Associació Alba els hi volem donar les gràcies per haver dedicat part del seu temps a atendre'ns d'una forma tan correcta, amable i entregats a fer-nos passar una estona molt agradable.
Moltíssimes gràcies, amics!!!
























Text: Xavier Maneja
Fotos: Pilar Malé

Cap comentari: