dimarts, 6 de novembre del 2007

Amartis


Dissabte passat 3 de novembre del 2007 els del club d'esbarjo Airecel de Tàrrega vam anar al teatre a Lleida a veure la performance Amartis "de cómo dar la media vuelta o dar vueltas a medias" al teatre l'escorxador. L'obra estava dirigida i interpretada per Elisenda Selvas i Sílvia Castresana. L'obra, dintre el poc que vaig entendre, anava d'una dona que per prendre pastilles per aprimar-se l'hi surt una esquizofrènia. Després ballant i gesticulant les dues actrius interpreten unes vivències extremes. La interpretació al meu parè va ser bastant bona, però per algú com jo que va poc al teatre la trama de l'obra és difícil de seguir i les pantomimes de les actrius no eren fàcils d'entendre.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Crec que la dona té masses "lloses" que li pesen al damunt...quan no és el menyspreu en l'àmbit laboral és el no reconeixement de la feina a casa, i quan no la necessitat constant de tenir una imatge bonica i a més , ara ,intel.ligent.Jo si fós d'elles miraria de no caure, encara que no és fàcil, en la paranoia que representaven molt bé les actrius de la performance,i no buscar ,per superar tot això, el refugi en la feina o altres tapadores més subtils.

Santi ha dit...

Vull escriure sobre l'obra de teatre 'Amartis' que van anar a veure l'altre dia els d'Airecel,segons el que escriu el Salvador('Edelweis')tracta sobre una dona que vol prendre unes pastilles per aprimar-se i acaba contraent esquizofrènia,i durant la representació fan uns gestos i balls que a vegades,segons diu el Salvador, son difícils d'entendre,i la trama mateixa és difícil d'entendre,jo crec que la situació de la dona en la societat actual és difícil ,i a vegades la dona està sotmesa a moltes pressions o costums del món d'avui que li produeixen aquestes situacions de voler tenir una figura més maca o més esbelta,o estar acomplexada pel seu físic,i la decisió d'aquesta dona de prendre pastilles per aprimar-se al final li trasbalsa i empitjora i acaba amb aquests transtorns mentals que agreugen la seva situació,jo crec que un home o dona haurien de preocupar-se sobre tot del seu interior i de com són interiorment, no del aspecte físic, sobre tot la dona avui en dia està sotmesa a molta pressió de les modes i els costums de la societat, hauria d'alliberar-se, relaxar-se , acceptar-se com és i preocupar-se, sobre tot, del seu interior, com és espiritualment i intentar ser feliç.