dimarts, 13 de novembre de 2007

Passejada per Barcelona

Diumenge, deu del matí, molt de temps per omplir i força ganes. Penso que no hi ha millor forma d'omplir-se d'energia que anar a Barcelona i imbuïr-se de la gran quantitat d'estímuls que aquesta ens proporciona. Arribar, agafar el metro, observar les cares de la gent, com va vestida.. forma part del ritual iniciàtic en arribar a una gran ciutat. En sortir, a l'estació de Drassanes, just la que ens deixa als peus de l'estàtua de colom, encaro, donant l'esquena al mar, la rambla.
Quants estímuls en tant pocs metres. Per començar, les parades d'atuells diversos com ara
polseres, bolsos, collarets... desprenent la olor del material del qual estant fets, el cuir. Seguidament, just uns metres més enllà, els suficients per canviar d'ambient , topem amb els artistes del pinzell, retratistes que per desig dels turistes, immortalitzaran les seves cares amb pintures que recordaran de per vida aquells dies transcorreguts a la ciutat.
Continuem i comencen a aparèixer els diferents artistes, que de forma individual o en grup fan xalar el públic situat en semicercle al voltant de la performance, ja en forma d'estàtua immòbil, d'equilibristes, ... sense oblidar, aquests en cercle tancat, els entranyables "trileros"que s'encarregaran d'escurar les butxaques dels vianants més atrevits.
És moment de fer una aturada en el camí.
Entrarem al Cafè de l'Òpera, situat just al davant del Liceu. D'estil modernista, aquest local amb taules de fusta o marbre i de pintures amb miralls a les parets, ens transporta en el temps cap a la Barcelona bohèmia de principis de segle passat.
Havent esmorzat i ja refets sortim i ens dirigim, trencant a mà dreta, cap a la Plaça del Pi, on, com cada diumenge,un grup nombrós de pintors exposen la seva obra pel gaudi de vianants i afeccionats a la pintura en general. Tot, al voltant del pi que dóna nom a la plaça i a l'església d'estil gòtic, conformant un dels espais amb més encant de la ciutat.
Com que encara ens queden ànims, decidim posar fi a la passejada un cop arribarem a la plaça de la catedral. Per això, haurem de recórrer tot un seguit de carrers, que de forma quasi laberíntica ens hi conduiran. I així és; a mesura que ens hi acostem comencem a sentir de lluny el so de la cobla que farà les delícies dels turistes aplegats a redós dels dansaires, que de forma espontània i en rotllana eleven el seu esperit donant forma a una de les maneres d'estimar aquesta terra. D'esquena, ens contempla majestuosament la façana de la catedral, escenari i colofó final del nostre recorregut.
Buscàvem estímuls i els hem trobat; aquesta vegada a Barcelona, la propera ja veurem...

3 comentaris:

Santi ha dit...

Aquest article del Quim sobre la passejada per Barcelona m'ha semblat molt maco,sempre es bonic passejar per la Rambla i veure les parades que hi ha de comerciants que venen, veure els artistes que fan alguna actuació, o els pintors que fan les seves caricatures o dibuixos,després també ha parlat de que anaven a veure la Catedral de Barcelona,que és sens dubte també una obra única i bonica de la ciutat.

Airecel ha dit...

Quins records més agradables!!!
M'ha recordat a la meva època d'estudiant, que m'agradava molt passejar per la plaça del pi i tots el carrerons que com tu dius, són laberíntics!!
Un escrit molt xulo!!!

joan ha dit...

Fas un recorregut per la Barcelona que a mi més m'encanta, amb una descripció de sensacions que es poden experimentar quan un es passeja per aquests indrets. Sensacional!!!