A vegades ens és difícil poder arribar a l'altura que se'ns demana per poder aconseguir les metes personals. A més a més sempre hi posem una implicació extra, però mai mirem aquestes passes de gegant que fem. Sempre se'ns critica pel que fem malament i a vegades oblidem el que fem de bé.
I és aquí quan comencem a tirar la tovallola. Fugint de l'estabilitat, l'equilibri i de tot el que tenim positiu.
Potser ha arribat l'hora de canviar, girar la truita i reflexionar.
No podem rebutjar a un dret tan fonamental com és el de poder viure. És igual quina sigui la nostra situació personal. Ens hauria de ser indiferent el que puguin dir de nosaltres, sempre que sigui negatiu i ens pugui causar dolor i rebuig a nosaltres mateixos. No ho hauríem de tolerar, ni ara ni mai.
Aquí us deixo una cançó que s'anomena: la respuesta no es la huida.
Demano disculpes a Airecel, ja que no he dit que publicaria des de fóra. Em sap greu, però he vist convenient l'escrit. Gràcies i bon estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada