Abans de que el món
acabi fotent un pet,
he pensat per un segon
que t'escriuré un sonet.
Ai jove cabalera,
em provoques desficis,
ets la meva falera,
per tu deixaria els vicis.
Sóc home de poca virtut,
i no tinc massa salut
però tu ets alegre i sincera.
Són temps de vissicituts,
viure bé és una quimera
però la vida és bella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada