dimecres, 31 de març de 2010

ESPERARÉ

Tu deixa'm fer, pausadament
deixaré que sigui el temps,
(fixa't bé) que no el present,
qui em curi les ferides afluents.

Expectant que el nostre vaixell
arribi al port més immens,
al més obert, al més bell,
ara que ja sé que pretens.

Tu deixa'm fer que jo estaré
com un gat esperant un descuit,
irremisiblement esperaré
que el nostre amor dongui fruits.