Perque em falta un bull
i no culpo a la societat,
ni a la família que, en realitat,
m'estima molt i m'acull.
No tracto de trencar esquemes,
ni tampoc de ser finalista
com escriptor de poemes,
però em surt la vena d'artista.
Deu ser com una religió
això de buidar-se en els versos
i sentir els batecs immersos
en una fortíssima confusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada