Entre casa i el psiquiàtric
només hi ha un riu estret,
els ponts ferms i estàtics,
m'hi han dut a tort i a dret.
M'he enemistat amb la vida,
sóc perdedor amb llicència
i amb la ment fosa i partida
per la veu de la inconsciència.
Si tot va bé és un miratge
que dura com a molt dies,
la tornada és en paratges
on es reobren les ferides.
Sentir-se buit no és delicte,
és més una opció personal
mirat des d'un punt estricte,
no és estat d'ànim, és final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada