Dolços somnis fets de sucre
bentrobats per qui els vulgue,
per uns seran vides mediàtiques
d'altres relacions estàtiques,
alguns es perden en excessos
i molts tenim esperits malmesos.
Per alguns la fe és vida
jo la perdo dia a dia,
mitifiquem la joventut
quan intentem allargar-la,
la serenor cal cercar-la,
la majoria morirem en solitut.
Desitjem el que no tenim
i malauradament massa sovint,
aprenem de la vida a garrotades
sobretot ara, que van maldades.
divendres, 18 de desembre del 2009
dijous, 17 de desembre del 2009
QUINA FE?
No crec en Déu,
m'he tornat ateu,
de nen no era així
però ara i aquí,
després de la mort
s'em fotran els cucs,
vaja una dissort;
la fe és per porucs.
m'he tornat ateu,
de nen no era així
però ara i aquí,
després de la mort
s'em fotran els cucs,
vaja una dissort;
la fe és per porucs.
NO PASSA CADA DIA
Dilluns passat va nevar
això no passa cada dia,
tot i que no va cuallar
el poble bullia d'alegria.
L'Antonio del Remy contà
un acudit verd dels seus,
i la clientela començà
a riure de cap a peus.
I es que busquem la felicitat
de moltes formes i, a vegades,
cerquem tres peus al gat,
la vida no és tant complicada.
això no passa cada dia,
tot i que no va cuallar
el poble bullia d'alegria.
L'Antonio del Remy contà
un acudit verd dels seus,
i la clientela començà
a riure de cap a peus.
I es que busquem la felicitat
de moltes formes i, a vegades,
cerquem tres peus al gat,
la vida no és tant complicada.
SIMBIOSI
Per molts anys que posi
tindré sempre la simbiosi
entre un servidor i la nit,
no ja perdut en el brogit
si no en la pau que dóna
escriure en silenci absolut,
allà fora només quietut
i veure com passa l'estona,
perdut en rimes difícils
i en el sabor d'aquells pits,
que dic pits? eren míssils
que apuntàven a l'infinit.
Però la nit passa factura
i l'endemà sóna el mòbil,
t'has de llevar amb premura
per respondre a algún tòtil.
tindré sempre la simbiosi
entre un servidor i la nit,
no ja perdut en el brogit
si no en la pau que dóna
escriure en silenci absolut,
allà fora només quietut
i veure com passa l'estona,
perdut en rimes difícils
i en el sabor d'aquells pits,
que dic pits? eren míssils
que apuntàven a l'infinit.
Però la nit passa factura
i l'endemà sóna el mòbil,
t'has de llevar amb premura
per respondre a algún tòtil.
dijous, 3 de desembre del 2009
L'ANNA
L'Anna és una noia alegre,
sobretot quan s'espolsa el nas
al bany del sönic, posem per cas,
i el que ensuma no és pas pebre.
Després va demanant diners
a amics, coneguts i propers,
i si us parlo amb franquesa
de mi en tragué una cervesa.
sobretot quan s'espolsa el nas
al bany del sönic, posem per cas,
i el que ensuma no és pas pebre.
Després va demanant diners
a amics, coneguts i propers,
i si us parlo amb franquesa
de mi en tragué una cervesa.
SHAKIRA
Esquerra i dreta les caderes
com acostuma a fer la Shakira,
amb aquells cabells i darreres
sempre són en el punt de mira.
com acostuma a fer la Shakira,
amb aquells cabells i darreres
sempre són en el punt de mira.
MANS INEPTES
Havent trencat els llaços
d'una relació sens futur,
l'ànima en mil pedaços
i estampada contra el mur,
on va a petar tot el que toco
amb aquestes mans ineptes,
si no ho reconec exploto...
sóc incapaç d'assumir reptes.
d'una relació sens futur,
l'ànima en mil pedaços
i estampada contra el mur,
on va a petar tot el que toco
amb aquestes mans ineptes,
si no ho reconec exploto...
sóc incapaç d'assumir reptes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)