MATINADA D'ESTIU

Hi ha tanta gent solitària
en una matinada d'estiu,
que la lluna és imaginària
tot i que tot mortal la viu.

El silenci quasi eixordidor,
algunes fàbriques remugen
sons, que en plena claror,
amaga la vida, o potser fugen.

EL MEU DESTÍ

Cansat estic de somiar despert
imaginant-me amors i romanços,
amb petons en paissatges verds
i fadrines que estan de nassos.

Sóc un somiatruites, un il.lús
que veu un rotllet en cada mossa
i que sempre queda com un pallús,
quan m'hi atanso i la hi dic grossa.

El meu destí deu ser estar sol,
però tinc una família acollidora;
el que reconec, i no em dol,
és que m'enamoro en cada aurora.

HO SAP TOTHOM

Fumar mata, ho sap tothom,
com el teu amor estrany,
i m'ho pregunto i no sé com
superar-ho, malgrat l'engany
que és desitjar-te i esperar,
que siguis meva algún dia
em queda el consol de parar
en els breus amors d'autovia.
Destrossada l'ànima, i la ment
malaltissa des de fa lustres,
per tu perdo el coneixement
per tu i els teus pits abruptes.
La teva rialla és irresistible
i anuncia un moment plàcid
i és que res en tu és irascible,
el teu ser és gairebé màgic.
Tornaré a trucar-te a la porta,
fins i tot suplicaré de genolls
i amb la mirada absorta...
Fes cas d'aquest pobre foll!

ESCRIC

El pensament del tot difús,
els sentiments m'esguerren
i aquest diari en desús;
escric perque no m'aferrin.

L'ÀNIMA PERDUDA

Amb l'ànima perduda
entre les teves corves
i la ment expremuda,
pels teus pits joves.

CONDEMNATS A ENTENDRE'NS

Encara estem a temps de tot,
es tracta de no despistar-nos
i veure'ns la vida d'un glop,
comencem per enamorar-nos.

Condemnats a entendre'ns
i sentir-nos francament units,
en la quotidianitat perdre'ns
i retrobar-nos en l'infinit.

SACRAMENT

Com a tota única resposta
i motiu d'un enamorament,
hi ha el que i el com es sent
la vitalitat i la passió nostra.

Et vaig imaginar de blanc,
però ho veia com un parany.
Ara et tinc al pensament,
vas rebre o no el sacrament?