diumenge, 26 de juliol de 2009

EL MEU DESTÍ

Cansat estic de somiar despert
imaginant-me amors i romanços,
amb petons en paissatges verds
i fadrines que estan de nassos.

Sóc un somiatruites, un il.lús
que veu un rotllet en cada mossa
i que sempre queda com un pallús,
quan m'hi atanso i la hi dic grossa.

El meu destí deu ser estar sol,
però tinc una família acollidora;
el que reconec, i no em dol,
és que m'enamoro en cada aurora.

1 comentari:

Ana ha dit...

Ets...una persona sensible,
el destí...es tot un mesteri,
viu el dia a dia i sigues feliç.
Un petonet.