Si et tingués poseiria
just el seté cel a tocar,
i llavors jo somriuria
com a tu et sol agradar.
Primavera d'emocions,
la que estic visquent,
perdut pels carrerons
d'una malmesa ment.
Pregaré perque tu i jo,
poguem veuren's ja
i que sigui en un to,
plàcid, i conversar.
1 comentari:
Molt emotiu. No deixis mai de somriure.
Publica un comentari a l'entrada