Tardor 2009
Tu deixam fer,
pausadament deixaré
que sigui el temps
que no pas el present,
qui em tanqui les ferides.
Amb tu estic content,
no importa si no ets prima,
no importa ser recurrent
si parlo de la malaltia,
que per tu era un enigma
també pel que fa a l'estigma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada