dilluns, 12 d’octubre de 2009

ET DESITJO TANT

I és que encara ara no m'he refet
de la darrera nit que vam passar
junts, ballant quasi a tort i a dret,
just allà on abans en deien Pachà.

Després vam fusionar els cossos
quan ja era entrada la matinada,
quasi em deixes amb els ossos,
i és que et desitjo tant, estimada.

Llavors dius que no tenim futur
i que hem de viure el dia a dia,
o ens estavellarem en el mur
de la recança i la melangia.