RACONS DE MÓN.

Enyorança dels llocs on hem estat,
la raça humana avança imparable
i el món s'ens presenta més a l'abast.

Ciutats fredes, del tot inexpugnables
on els cercadors de l'oci, els turistes,
campen d'una manera inefable,
seguint la petjada dels artistes.

Hotels d'estada fugissera,
si han globalitzat els menjars,
el viatjar és una quimera
i la terra un lloc de pas.

TAL DIA FARÀ UN ANY.

Adéu a la discoteca,
penjarem els esquís,
contractarem una hipoteca
per tal de pagar el pis.

Els dissabtes "Salsa Rosa"
ens tindrà als dos ben distrets
i com qui no vol la cosa,
anirem guanyant quilets.

I si em caces fen el pendó
un divendres al Musicland,
demanarem la separació
i tal dia farà un any.

palabras e interpretacion de una persona

PALABRAS. Para decir una palabra no vale la pena, pero para decir una tras,otra es siempre una buena idea como si nos damos cuenta al decir, como al hablar y las palabras tienen sentido para nosotros.
Mi nombre es Francisco, y mi intención es buena, pero escribo de forma generalizada Si tengo algún problema lo mas normal, es que no, se lo que está pasando, pero si me dan soluciones tengo, entre otras cosas que ser capaz de entender , espresarme, estar orientado, ser capaz de buscar soluciones, acostumbrarse para las soluciones que tengamos en nosotros mismos, de forma que cuando se intenten ordenar las cosas y sobre todo empecemos a darnos cuenta de: la circunstancia que nos encontramos, de lo que sentimos, de lo que entendemos, y de alguna manera de las soluciones que, se toman de forma que se pueda aplicar a ti o las circunstacias de tu persona o en grupo.
Las explicaciones de forma generalizada podrían ser un tanto confusas, pero de forma un tanto especial se diría así: si mi paranoia no me permite pensar, por que tengo, entre otras cosas, miedo , rabia, sentimientos muy intensos, decisiones rápidas , casi sin pensar, de manera que las situaciones son distintas para cada persona, simplemente por que no han vivido lo mismo y se entiende de alguna manera la cultura, la educación, el nivel de vida que se lleva, de manera que según se mire lo que se valora es la vida.
Hay que tener una valoración , de lo que se quiere, por que de forma que se tiene , se pierde, así alguna manera hay un vinculo, entre las personas y la vida, que uno lleva de forma que lo asimile y logre llevar una vida normal.
Esto no es algo muy relevante para algunas personas, pero de alguna forma es pero que lo escrito tenga una noción de lo aquí comentado, expresado, y entre otras cosas vivido.

Estic trist

Estic trist, si, molt trist. M'acaben d'informar que el meu ordinador portàtil, N'Armada 1500cc, és ferit de mort. Tal com ho sentiu. La ferida rebuda en la darrera batalla, en territori segarrenc, ha estat cabdal per aquest desenllaç. Diuen, si el fred d'aquelles contrades, si la humitat, la falta de carinyo i de no estar-hi gaire a sobre, n'han estat les causes. Els símptomes són els següents: línies verticals de diferents colors, molt estretes que apareixen i desapareixen, la imatge que es contrau o s'eixampla segons el moviment de va i ve de la pantalla... Es tracta doncs d'un problema de contacte, vés a saber on, que acabarà, segons l'especialista informàtic Ramon Oromí, amb la vida del meu company. Ja ho veuen (que diria aquell), els aparells també tenen problemes de contacte, talment com les persones.

En Ramon, l'especialista, que sap com tractar el dol i hi té la mà trencada, m'ha recomanat que parli amb el Museu del Blat i la Pagesia de Cervera, que pensa que potser me l'acceptarien com a estri antic de pagès, (el molt bandarra, fent llenya de l'arbre caigut) i jo, de bona fe me l'he cregut. No descriuré la cara que se'ls ha quedat quan m'han vist arribar amb l'estri i els fet la proposta. Ara que ho penso, he notat com si entre ells se n'estiguessin enfotent de mi, (però bona gent, això si). Mireu, m'han aconsellat que anés al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona), i que si aconsegueixo mantenir l'aparell en l'estat que els he descrit anteriorment, i al capdamunt d'un pedestalet potser me l'acceptarien. Diuen que s'hi ha deixat veure algun Spectrum, i que fan molta patxoca, essent dignes d'admiració sobretot per part del públic més imbècil.

Per acabar bé, penso que resistiré amb el meu Armada 1500 cc mentre em permeti d'escriure i expressar-me, i quan dirà prou, l'especialista Ramon de bon grat m'adreçarà a un bon establiment pel recanvi (llei de vida) del meu ordinador.

905 11 12 13. Truca!

Escapada a Madrid

Sona el despertador, són les set del matí i sense mandra em llevo disposat a viatjar cap a Madrid amb l'AVE, passant per Lleida. Intento gaudir de cada instant doncs no passa sovint que et convidin a viatjar amb totes les despeses pagades. Dono les gràcies a la meva germana Maria i al meu cunyat Ferran.

El viatge es fa curt. De Lleida a Saragossa ens dóna temps d'esmorzar i poca cosa més (sort que els entrepans són de capital). La resta del trajecte el passo escoltant música i contemplant el paisatge aragonès-castellà, en un estat quasi bé hipnòtic, interromput només pel l'embat del tren al creuar-se amb combois en direcció oposada.

Arribem a Madrid, a l'estació d'Atocha i ens dirigim, a peu , (per estirar una mica les cames) a l'exposició que és el motiu principal del desplaçament a la capital. Es tracta de l'exposició de material arqueològic extret de sota el mar a la zona del delta del Nil i en una zona propera a on es creu que estava situada una de les meravelles del món antic, el Far d'Alexandria. L'exposició fa un recorregut per les diferents dinasties egípcies, (des d' aproximadament 1500 anys a.c. ) passant per l'ocupació romana i la posterior ocupació àrab al segle III d.c..

En finalitzar la part cultural del viatge, ens predisposem a buscar un lloc per dinar. Després d'una recerca treballada , localitzem la taverna El Alabardero, a on ells ja havien estat i en guardaven una grata referència. Afededéu que no anaven equivocats. Quin festival pel paladar que omitiré de narrar però si recomanaré a qui visiti la zona del Palacio Real. Es troba situat just a un carrer lateral que dóna al darrera del Teatro Real.

La resta del dia el passem rondant per la zona antiga (anomenada també dels Àustries), la Plaza Mayor, Plaza del Sol, Les Corts (calle de los Jerónimos), una ullada al Parque del Retiro amb la ubicació del Bosque del Recuerdo dedicat a les víctimes dels atemptats de 11M, i de nou ens dirigim cap a Atocha per agafar el tren de tornada, aquest cop en classe preferent, per estar complert el passatge en la turista. La diferència bàsica és l'espai entre seients, més ample, i el poder gaudir d'un sopar prou digne així com de la premsa del dia i begudes extres (cafès, licors...).

Cansats per la llarga passejada ens disposem a gaudir d'un bon descans ben merescut i posar en ordre totes les imatges i sensacions agradables, que han estat moltes, i dipositar-les allà on es dipositen els records que determinen un imaginari associat a un temps concret de la nostra existència.

Bon viatge, i gràcies Maria, gràcies Ferran.

Aquesta vegada, teatre...

El proper dia 15 de novembre, el grup que formem Airecel, ens em proposat d'anar al "teiatre".

Dic que ens em proposat perquè la idea està encara en fase d'estudi. Això és, informar al personal, consultar la disponibilitat horària, la despesa econòmia ( entre 16 i 20 euros ), si es voldrà anar a fer un mos previ a l 'actuació , si podrem gaudir d'un descompte com a grup nombrós, etc...

L'Obra en qüestió és El Llibertí, d'Eric-Emmanuel Schmitt, que ens narra els dubtes morals que se li generen al protagonista, el filòsof Denis Diderot, al voltant de la temàtica del desig, la infidelitat, el sexe... i que intentarà resoldre buscant una definició al terme "moral" per tal d'incloure'l en la nounada Enciclopèdia de la qual n'és l'autor.. Tot això en el marc de la França prerevolucionària i sota la influència de les idees progressistes da la il.lustració.

Després d'aquest "rotllo" només ens queda convidar-vos a la festa i predisposar-nos a gaudir d'una obra que a rebut tota classe de crítiques, bones i de no tant bones, però que no deixa indiferent a ningú, ni que sigui pels artistes de renom mediàtic que hi apareixen.

Molta merda (que diuen ells..)