Sona el despertador, són les set del matí i sense mandra em llevo disposat a viatjar cap a Madrid amb l'AVE, passant per Lleida. Intento gaudir de cada instant doncs no passa sovint que et convidin a viatjar amb totes les despeses pagades. Dono les gràcies a la meva germana Maria i al meu cunyat Ferran.El viatge es fa curt. De Lleida a Saragossa ens dóna temps d'esmorzar i poca cosa més (sort que els entrepans són de capital). La resta del trajecte el passo escoltant música i contemplant el paisatge aragonès-castellà, en un estat quasi bé hipnòtic, interromput només pel l'embat del tren al creuar-se amb combois en direcció oposada.
Arribem a Madrid, a l'estació d'Atocha i ens dirigim, a peu , (per estirar una mica les cames) a l'exposició que és el motiu principal del desplaçament a la capital. Es tracta de l'exposició de material arqueològic extret de sota el mar a la zona del delta del Nil i en una zona propera a on es creu que estava situada una de les meravelles del món antic, el Far d'Alexandria. L'exposició fa un recorregut per les diferents dinasties egípcies, (des d' aproximadament 1500 anys a.c. ) passant per l'ocupació romana i la posterior ocupació àrab al segle III d.c..
En finalitzar la part cultural del viatge, ens predisposem a buscar un lloc per dinar. Després d'una recerca treballada , localitzem la taverna El Alabardero, a on ells ja havien estat i en guardaven una grata referència. Afededéu que no anaven equivocats. Quin festival pel paladar que omitiré de narrar però si recomanaré a qui visiti la zona del Palacio Real. Es troba situat just a un carrer lateral que dóna al darrera del Teatro Real.
La resta del dia el passem rondant per la zona an
tiga (anomenada també dels Àustries), la Plaza Mayor, Plaza del Sol, Les Corts (calle de los Jerónimos), una ullada al Parque del Retiro amb la ubicació del Bosque del Recuerdo dedicat a les víctimes dels atemptats de 11M, i de nou ens dirigim cap a Atocha per agafar el tren de tornada, aquest cop en classe preferent, per estar complert el passatge en la turista. La diferència bàsica és l'espai entre seients, més ample, i el poder gaudir d'un sopar prou digne així com de la premsa del dia i begudes extres (cafès, licors...).Cansats per la llarga passejada ens disposem a gaudir d'un bon descans ben merescut i posar en ordre totes les imatges i sensacions agradables, que han estat moltes, i dipositar-les allà on es dipositen els records que determinen un imaginari associat a un temps concret de la nostra existència.
Bon viatge, i gràcies Maria, gràcies Ferran.
