La meva sèrie preferida...

Avui m'agradaria escriure, sobre una sèrie que m'agrada molt, i que si puc, no me la perdo per res del món.

Aquesta sèrie és diu "El Faro, cruïlla de camins" la fan cada dia a TV3 a les 19'10h.

La història central de la sèrie, esta protagonitzada per la Lucía i el Ricardo.

La Lucía  eś somiadora i el Ricardo és l'hereu de L'ímperi del Samanes, viuran una historia d'amor en mig d'amenaces, mentides, malentesos, els gelòs d 'una exnovia que vol  recuperar el Ricart, i sobretot, l'enfrentament de les dues famílies dels protagonístes.

Els dos joves compartiran el mateix dilema: continuar el negoci familiar o viure els seus somnis.

 A voltant del faro, un restaurant familiar on serveixen menjar casolà, es viuran altres historietes d'amor, algunes de divertides, també d'amistat, la que uneix molts dels nostres personatges i de secrets, els lligams que vinculen entre si d'altres personatges.


A el Faro conflueixen tots els personatges, tot té lloc allà. És un refugi per als protagonistes. La Lucía, la cambrera que recorda qué li agrada a cadascú, l'àvia, la Fina, capaç de donar tots els capricis als seus clients, l'Angela que ha fet el seu regne a la cuina on va creixer el seu marit, el José, el Jesús, que troba allà la família que no té, la Yolanda, que va menjar l'arròs que ningú li cuina a casa, i la Pilar, que si passa sempre quan acaba de treballar a la benzinera.

 Amor, gelosia, venjança, ambició, amistat, coratge....


Benvinquts a El Faro , cruïlla de camins.

 

Les desigualtats

Som un col·lectiu de persones amb algun tipus de malaltia mental.

Malauradament això fa que en ple segle XXI, la societat encara faci algun tipus de discriminació i marginació social. 

Vivim en una societat on les aparences són el més important per tenir èxit a la vida.

Tant de bo tinguéssim una llanterna màgica per veure la claror d'aquest túnel tan fosc tot i que es veu una llum al capdavall, gràcies al suport incondicional de totes les persones que sempre estan vetllant per nosaltres.

Sortosament estem envoltats de moltes persones que ens estimen i ens aprecien.

El Servei de Salut Mental de l'Associació Alba està fent xerrades a nivell d'Instituts de les comarques de l'Urgell i de la Segarra (Parlem-ne) per tal de donar a conèixer les principals malalties mentals. 

Alhora també el nostre objectiu és conscienciar els adolescents de que una persona amb malaltia o trastorn mental que porti un tractament farmacològic i amb el control psiquiàtric pertinent es pot dur una vida com qualsevol altra persona.

Cal canviar la mentalitat tant dels adolescents perquè ells seran els adults del futur i es necessari que tinguin les idees clares sobre el tema de la salut mental.

També cal que les persones adultes actualment en vegin amb uns altres ulls, els ulls de la igualtat.

Esperem que us agradi aquest article i que us faci reflexionar sobre aquest tema i aclarir conceptes.

Moltes gràcies i fins una propera ocasió.

palabras e interpretacion de una persona

PALABRAS. Para decir una palabra no vale la pena, pero para decir una tras,otra es siempre una buena idea como si nos damos cuenta al decir, como al hablar y las palabras tienen sentido para nosotros.
Mi nombre es Francisco, y mi intención es buena, pero escribo de forma generalizada Si tengo algún problema lo mas normal, es que no, se lo que está pasando, pero si me dan soluciones tengo, entre otras cosas que ser capaz de entender , espresarme, estar orientado, ser capaz de buscar soluciones, acostumbrarse para las soluciones que tengamos en nosotros mismos, de forma que cuando se intenten ordenar las cosas y sobre todo empecemos a darnos cuenta de: la circunstancia que nos encontramos, de lo que sentimos, de lo que entendemos, y de alguna manera de las soluciones que, se toman de forma que se pueda aplicar a ti o las circunstacias de tu persona o en grupo.
Las explicaciones de forma generalizada podrían ser un tanto confusas, pero de forma un tanto especial se diría así: si mi paranoia no me permite pensar, por que tengo, entre otras cosas, miedo , rabia, sentimientos muy intensos, decisiones rápidas , casi sin pensar, de manera que las situaciones son distintas para cada persona, simplemente por que no han vivido lo mismo y se entiende de alguna manera la cultura, la educación, el nivel de vida que se lleva, de manera que según se mire lo que se valora es la vida.
Hay que tener una valoración , de lo que se quiere, por que de forma que se tiene , se pierde, así alguna manera hay un vinculo, entre las personas y la vida, que uno lleva de forma que lo asimile y logre llevar una vida normal.
Esto no es algo muy relevante para algunas personas, pero de alguna forma es pero que lo escrito tenga una noción de lo aquí comentado, expresado, y entre otras cosas vivido.

L'esglesia d'avui

L'elecció del cardenal Rouco Varela com a president de la Conferència Episcopal Espanyola en la votació celebrada aquest matí ha suscitat comentaris pessimistes per part dels caps de llista catalans, excepte el Partit Popular.

Duran i Lleida (CiU) opina que no s'hi sent representat i que simpatitza amb altres línies episcopals, i que té per referència l'Església catalana. Joan Herrera (ICV) ha jutjat que la línia de Rouco és "la més salvatge, la més de dretes i la que està més allunyada de l'Evangeli".

Per la socialista Carme Chacón, és tracta d'ina mala notícia per a Catalunya perquè aprofundeix en la "radicalització que Rouco ja ha estat practicant aquests darrers anys". Joan Ridao (ERC) també ha lamentat l'elecció i ha demanat a l'Església catalana que es mantingui en una línia oberta.

Font: NacióDigital.cat

D'un temps cap aquí l'església catòlica espanyola a l'hora de prendre decisions sempre es decanta cap a les opcions més conservadores. En temes com l'avortament, l'eutanàsia, els drets dels homosexuals, el divorci, el matrimoni dels capellans, l'ordenació sacerdotal de les dones, les noves formes d'experimentació amb cèl·lules mare, que poden salvar moltes vides,... l'església opta pel passat i es posa d'esquena a la societat del segle XXI.
Espanya és un dels paisos que tracta millor l'església, en el sentit econòmic. La tenim polititzada i en manifestacions pels carrers i en la seva ràdio és de lo més extremista que et pots trobar.

Als redactors d'AirecelObert

Ei companys redactors!

Avui, més o menys, fa tres mesos que varem iniciar Airecel Obert, un espai dinàmic on dir la nostra: que ens agrada, que opinem, que sentim, que pensem...
Fins ara hem après unes quantes coses d'aquesta nova eina (guarda, edita, etiquetes, enllaços, contrasenya, ortografia, imatges...quina mà d'informació!) i la veritat és que ja portem una colla d'escrits i una colla de comentaris sobre aquests que enriqueixen tot el que portem fet fins ara.
Espero que tots vosaltres valoreu tant positivament com jo aquesta història. Penso que estem a les beceroles del que arribarà a ser Airecel Obert: un lloc on explicar, expressar, conèixer, compartir, divertir...i un llarg etcètera del que tots plegats volguem que sigui.

Una abraçada a l'equip de redacció i un agraïment a la gent que ens ha visitat!

BONES FESTES I ENS RETROBEM AL GENER!

Anar al cinema:"El caso wells"

Aquest diumenge vam anar a veure la pel.lícula "El Caso Wells" al cinema, els d'Airecel.

La pel.lícula parla de casos d'abusos sexuals i maltractaments d'aquest tipus.
El centre argumental de la pel.lícula és el rapte d'una noia de cognom Wells, que resulta desapareguda un dia al anar cap a casa, es suposa des del principi que és un rapte per motius d'abús sexual, és una noia adolescent i maca. El cas és posa en mans de la policia, un detectiu, interpretat per Richard Gere, comença a investigar entre possibles agressors sexuals, aquest ja te fitxats pel seu departament de policia un grup de possibles delinqüents sexuals, i durant tota la pel.lícula va cercant i investigant actes d'abusos i agressions sexuals, i agressors, per això la pel.lícula a vegades resulta cruel i dura. Després, s'incorpora a la investigació una dona detectiu, que ajuda a Richard Gere, i també, un cop s'endinsa en aquests casos d'abusos sexuals, li resulta bastant dur i difícil.

Jo crec que aquesta pel.lícula pot ajudar a conscienciar la gent per refusar tota mena d'agressions sexuals o de maltractaments d'aquest tipus. Qualsevol persona que se n'assabenti o conegui algun cas d'abús o agressió sexual hauria de denunciar-ho i refusar-ho completament, així mateix crec que en l'educació dels nens i adolescents en els col.legis o centres educatius s' hauria d'ensenyar bé el respecte a la integritat i sexualitat de la persona, sigui home o dona. S'ha d'informar i educar bé en la sexualitat, però sempre amb respecte a la integritat de la persona, i refusar tota mena d'abús o acte denigrant o vexatori cap a l'home o la dona i la seva sexualitat.

Amartis

Dissabte passat 3 de novembre del 2007 els del club d'esbarjo Airecel de Tàrrega vam anar al teatre a Lleida a veure la performance Amartis "de cómo dar la media vuelta o dar vueltas a medias" al teatre l'escorxador. L'obra estava dirigida i interpretada per Elisenda Selvas i Sílvia Castresana. L'obra, dintre el poc que vaig entendre, anava d'una dona que per prendre pastilles per aprimar-se l'hi surt una esquizofrènia. Després ballant i gesticulant les dues actrius interpreten unes vivències extremes. La interpretació al meu parè va ser bastant bona, però per algú com jo que va poc al teatre la trama de l'obra és difícil de seguir i les pantomimes de les actrius no eren fàcils d'entendre.

Palestina i Israel

Els palestins podran tenir un estat propi?
Firmaran la pau amb Israel?
Tornarà Israel els territoris ocupats?
Tindrà Israel una nova guerra amb els seus veïns?
Ocuparà Israel tot Palestina i expulsarà els seus habitants?
Podran tornar a Palestina els refugiats?
Israel a la llarga sucumbirà davant els seus enemics?
Podrà Israel sobreviure sense l'ajuda dels EEUU?
Israel seguirà amb la seva política de fets consumats i anirà ocupant tos els territoris palestins que l'hi interessin. Els palestins, dividits no podran negociar la pau amb un Israel que no compleix els seus pactes.