Puntualment, i des del punt de partida habitual de l'alberg de Ca n'Aleix, prenguérem direcció al Solsonès. Ens acompanyaven en aquesta ocasió, la Pilar i l'Anna, les dues monitores habituals d'Airecel.
Metereològicament parlant, tinguérem la gran sort de fruir del millor dia de la setmana, és a dir: sol i sense vent.
En arribar, i després d'un aparcament no gens fàcil, però culminat amb èxit, férem el que solen fer els turistes que volen assegurar el "tanto", és a dir, anar directament a l'Oficina de Turisme. Allà ens informaren sobre planell, del recorregut més avinent a realitzar per tal de no perdre's cap detall dels punts rellevants de la ciutat.
Evidentment, l'eix central sobre el qual gira el recorregut és la catedral i els carrers que formen, al seu redós, el nucli antic i alhora més dinàmic a nivell comercial. A més, es donà la coincidència que es tractava de dia de mercat (avançat a dijous per escaure's en divendres sant).La catedral mostra diferents fases de construcció, que van des del segle XI fins al XVIII.
Les etapes constructives transcorren des del romànic, passant pel gòtic, i fins al neoclassicisme. Està dedicada a la imatge del Crist i a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Claustre.
En sortir, passejàrem pel nucli antic. Cal fer especial esment a l'edifici de l'ajuntament, els antics safareigs, el mercat, el pou de gel i els diferents estils arquitectònics de les seves edificacions. Vàrem finalitzar el recorregut en una terrassa, gaudint d'un merescut descans i del sol que ens va acompanyar tot el dia.
Seguidament anàrem a dinar en plan "pícnic" al Parc de la Mare de la Font, on gaudírem d'un espai en plena naturalesa en què a més , havent dinat, poguérem disfrutar d'una llarga estona d'esbarjo que aprofitàrem per jugar a cartes i escoltar música. El comentari que predominava entre el grup era el d'exclamació per no haver portat una pilota i una bona "esterilla".
Quan ja havíem quedat saciats de tranquil.litat i rigut en vàries ocasions , decidírem, per no caure en una excessiva laxitud, reemprendre el vessant cultural del nostre viatge. Així, ens dirigírem al poble d'Olius, en quin terme municipal trobem l'Església de Sant Esteve que amaga la famosa cripta d'estil romànic del segle XI. Aquesta, té la característica d'estar formada per tres naus separades per columnes amb capitells. El campanar fou construït posteriorment, al segle XVI. També poguérem gaudir (mai millor dit) del cementiri adjacent d'estil modernista, construït per Bernadí Martorell, deixeble de Gaudí, el 1916.Finalment, i per arrodonir la jornada, férem una petita excursió a peu pel bosc. Res, només per estirar les cames i païr l'empatx d'informació acumulada al llarg del dia. Pujàrem a la "furgo" Volkswagen i ens tornàrem a posar en mans de la Pilar que ens conduí de bell nou cap a les nostres assecades contrades, deixant enrera, amb una certa nostàlgia, la frondositat dels boscos del Solsonès.
A reveure i fins la propera sortida.
