Dolços somnis fets de sucre
bentrobats per qui els vulgue,
per uns seran vides mediàtiques
d'altres relacions estàtiques,
alguns es perden en excessos
i molts tenim esperits malmesos.
Per alguns la fe és vida
jo la perdo dia a dia,
mitifiquem la joventut
quan intentem allargar-la,
la serenor cal cercar-la,
la majoria morirem en solitut.
Desitjem el que no tenim
i malauradament massa sovint,
aprenem de la vida a garrotades
sobretot ara, que van maldades.
Pàgines
▼
divendres, 18 de desembre del 2009
dijous, 17 de desembre del 2009
QUINA FE?
No crec en Déu,
m'he tornat ateu,
de nen no era així
però ara i aquí,
després de la mort
s'em fotran els cucs,
vaja una dissort;
la fe és per porucs.
m'he tornat ateu,
de nen no era així
però ara i aquí,
després de la mort
s'em fotran els cucs,
vaja una dissort;
la fe és per porucs.
NO PASSA CADA DIA
Dilluns passat va nevar
això no passa cada dia,
tot i que no va cuallar
el poble bullia d'alegria.
L'Antonio del Remy contà
un acudit verd dels seus,
i la clientela començà
a riure de cap a peus.
I es que busquem la felicitat
de moltes formes i, a vegades,
cerquem tres peus al gat,
la vida no és tant complicada.
això no passa cada dia,
tot i que no va cuallar
el poble bullia d'alegria.
L'Antonio del Remy contà
un acudit verd dels seus,
i la clientela començà
a riure de cap a peus.
I es que busquem la felicitat
de moltes formes i, a vegades,
cerquem tres peus al gat,
la vida no és tant complicada.
SIMBIOSI
Per molts anys que posi
tindré sempre la simbiosi
entre un servidor i la nit,
no ja perdut en el brogit
si no en la pau que dóna
escriure en silenci absolut,
allà fora només quietut
i veure com passa l'estona,
perdut en rimes difícils
i en el sabor d'aquells pits,
que dic pits? eren míssils
que apuntàven a l'infinit.
Però la nit passa factura
i l'endemà sóna el mòbil,
t'has de llevar amb premura
per respondre a algún tòtil.
tindré sempre la simbiosi
entre un servidor i la nit,
no ja perdut en el brogit
si no en la pau que dóna
escriure en silenci absolut,
allà fora només quietut
i veure com passa l'estona,
perdut en rimes difícils
i en el sabor d'aquells pits,
que dic pits? eren míssils
que apuntàven a l'infinit.
Però la nit passa factura
i l'endemà sóna el mòbil,
t'has de llevar amb premura
per respondre a algún tòtil.
dijous, 3 de desembre del 2009
L'ANNA
L'Anna és una noia alegre,
sobretot quan s'espolsa el nas
al bany del sönic, posem per cas,
i el que ensuma no és pas pebre.
Després va demanant diners
a amics, coneguts i propers,
i si us parlo amb franquesa
de mi en tragué una cervesa.
sobretot quan s'espolsa el nas
al bany del sönic, posem per cas,
i el que ensuma no és pas pebre.
Després va demanant diners
a amics, coneguts i propers,
i si us parlo amb franquesa
de mi en tragué una cervesa.
SHAKIRA
Esquerra i dreta les caderes
com acostuma a fer la Shakira,
amb aquells cabells i darreres
sempre són en el punt de mira.
com acostuma a fer la Shakira,
amb aquells cabells i darreres
sempre són en el punt de mira.
MANS INEPTES
Havent trencat els llaços
d'una relació sens futur,
l'ànima en mil pedaços
i estampada contra el mur,
on va a petar tot el que toco
amb aquestes mans ineptes,
si no ho reconec exploto...
sóc incapaç d'assumir reptes.
d'una relació sens futur,
l'ànima en mil pedaços
i estampada contra el mur,
on va a petar tot el que toco
amb aquestes mans ineptes,
si no ho reconec exploto...
sóc incapaç d'assumir reptes.